diumenge, 9 de maig del 2010

Noves tecnologies a l'escola








--> presentació d'un vídeo sobre les tecnologies i el seu desenvolupament:

Vídeo recerca noves tecnologies UAB

Noves tecnologies

divendres, 23 d’abril del 2010

entrevista

Entrevista amb la Maria Jesus Blanco, mestra i tutora dels nens i nenes de 3r de Primària de l'escola Sant Josep Obrer de L'Hospitalet de Llobregat.

-Utilitzen programari per nens/es amb necessitats educatives especials?
No, només en el taller de nouvinguts.

-Quin tipus?
Es treballa la comprensió auditiva mitjançant contes animats i cançons.

-Creu que és convenient tenir a l’escola aquests recursos? Per què?
Sí, facilita la programació, l'aprenentatge i proporciona eines de treball.

-Creu que és bo per l’adaptació d’aquests nens?
Sí.

-Quines TIC utilitzen a l’escola?
Ordinadors, pantalles, pissarres digitals, aules mòbils,...

-A quins cursos?
A Primària, sobretot a Cicle Inicial, Infantil, ESO i Batxillerat

-En quines àrees?
Sobretot mates, medi i català.

-Quins beneficis creu que aporta la utilització de les TIC?
L'atenció a la diversitat. Motiva.

-Creu que té algun inconvenient?
Quan no funciona Internet, s'espatlla un ordinador, els nens a vegades estan força dirigits, es poden distreure...

-Creu que l’educació ha millorat o ha empitjorat amb la incorporació de les TIC a l’aula? En què?
Ha millorat, els alumnes estan més motivats, i per tant, millor és el seu rendiment.
-Les TIC suposa molta despesa econòmica?
Suposa despesa econòmica

-La Generalitat dona subvencions per la incorporació de les TIC a l’escola?
Cara al curs vinent pagarà al 50% , ordinadors, i facilitarà els programes digitals de les editorials.

-Creu que hi ha a l’escola l’anomenada "bretxa digital”?
Referent als professors sí. No tots estan disposats en principi a fer servir les TIC. Però referent als alumnes, no.

He tingut la sort de poder fer altra entrevista , al centre Àngel Guimerà de El Vendrell. Aquest cop, al mestre d'informàtica Francesc Trillo i això el que va em va dir:


- Utilitzen programari per a nens/es amb necessitats educatives especials?


-Quin tipus?
L’adequat per a cada nen

-Creu que és convenient tenir a l’escola aquests recursos? Per què?
SI. Perquè ajuda a millorar les seves capacitats i es poden adaptar a la individualitat de cada nen/a

-Creu que és bo per a l’adaptació d’aquests nens?
És una eina més, tot el que ajudi és bo

-Quines TIC utilitzen a l’escola?
Moltes i diverses: Office Word, open office, eines d’Internet, correu electrònic…les que trobem i es poden utilitzar per a cada nen a l’edat o necessitat adequada. Es poden trobar en múltiples pàgines multi-recursos: xtec, edu, segoncalaix.com, pàgines d’altres autonomies o països, etc.

-A quins cursos?
A tots, des de p3 a 6è.

-En quines àrees ?
En totes

-Quins beneficis creu que aporta la utilització de les TIC?
Prepara el nens/es per la utilització de les noves tecnologies i estructura de manera diferent la seva manera de pensar i relacionar-se

-Creu que té algun inconvenient?
Té els seus perills i utilitzar-les com a joc, per passar l’estona i prou, perdre el temps mentre s’utilitzen altres recursos, etc. Pot fer perdre la teva intimitat si no saps com utilitzar alguns espais socials o caure en perills de la xarxa si no tens prou capacitat de maduració i si no estas prou ben format

- Creu que l’educació ha millorat o ha empitjorat amb la incorporació de les TIC a l’aula? En què?
Ni millorat ni empitjorat, ha complementat. Perquè en educació tot és vàlid. Cada nen/a aprèn amb experiències diferents.

-Les TIC suposen molta despesa econòmica?
La despesa la suporta el Departament d’Educació, però si vols estar al dia i mantenir l’equipament actualitzat és una despesa important, se’n faci càrrer el Departament, l’Ajuntament, l’escola, l’AMPA o qui sigui

-La Generalitat dona subvencions per la incorporació de les TIC a l’escola?
Treballa per projectes i segons el projecte que tingui l’escola subvenciona el projecte. A part es fa càrrec del manteniment dels aparells i les infraestructures: cablejat, Wifi…

-Creu que hi ha a l’escola l’anomenada “bretxa digital”?
L’escletxa digital hi és a tota la societat i a l’escola no és res més que un reflexa del que passa a la societat en general.
Hi ha escoles, mestres, pares, alumnes…que assumeixen amb més facilitat les noves Tecnologies, degut a múltiples raons (educació, economia, treball…), i altres que els costa més per les mateixes raons.
Normalment l’escola s’adapta més ràpidament que la societat als canvis. Molts cops es la promotora dels canvis encara que sembli el contrari.
A l’escola treballem amb persones i això fa que els canvis, les noves tecnologies, les noves manera de fer i pensen conviuen amb les maneres antigues de fer i pensar.
Això no vol dir que les antigues siguin dolentes ni que les noves siguin l’única cosa bona per excel·lència sinó que les unes s’han anat adaptant a les altres i viceversa.

No es pot entendre que un/a alumne/a que aprengui a fer anar les noves tecnologies bé si primer no ha après a caminar, parlar, moure’s, escriure, llegir, expressar-se, tenir uns coneixements bàsics…

I això ho han d’aprendre tan malament i corporalment com amb l’ajut de les noves tecnologies. No es pot dir que unes suprimeixin les altres sinó que les complementen i només així es podria arribar a una plena educació.

dimecres, 21 d’abril del 2010

jclic creació pròpia

projecte Jclic - trencaclosques

He creat dos trencaclosques amb el programa Jclic. La primera imatge és un goril·la format per 4 peces, estan destinats a nens i nenes de Cicle Inicial i el segon trencaclosques és la imatge d'un elefant format ja per 8 peces, està pensat per nens i nenes de Cicle Mitjà. De moment, només podeu veure els trencaclosques sense fer i ja fet, en breu hi podreu jugar!!
























Per fi, ja hi podeu jugar!!





diumenge, 11 d’abril del 2010

pdi/notebook







Actualment a les aules trobem pissarres digitals perquè ens més còmode i més pràctic per a alumnes i professors, aporta més informació i menor quantitat d'esforç, ja que així podem veure directament a la pissarra digital i no a la pissarra convencional i després a diapositives.











El PDI ( Pissarra Digital Interactiva) consisteix en un ordinador connectat a un vídeoprojector on es projecta la imatge a l'ordinador. Des de la pissarra es controla la imatge bé amb un bolígraf o de forma manual.
Amb aquest recurs, el mestre i els alumnes poden treballar conjuntament amb el suport de tenir Internet amb totes les seves possibilitats.











La Pissarra Digital Interactiva suposa beneficis tant pels docents com pels alumnes. Pels docents suposa que el treball dels alumnes es pugui fer de forma individual com grupal, el mestre pot fer anotacions de forma diferent remarcant el que considera important, s'adecua a la perspectiva constructivista, el mestre pot fer classes més atractives, entre d'altres.
Respecte als alumnes, l'ús de la Pissarra Digital Interactiva també suposa uns beneficis com són el major interés i motivació per les classes, ja que són més dinàmiques, permeten el debat, la col.laboració de tot l'alumnat, facilita que la comprensió de conceptes abstractes perquè es poden explicar amb més suports, permeten que l'alumnat amb discapacitat s'hi pugui beneficiar ja que per exemple els textos s'hi poden ampliar per alumnat amb deficiència visual, o alumnat amb deficiència auditiva es poden utilitzar altres canals com el visual per a transmetre la informació, o alumnat amb dèficit d'atenció , s'hi pot presentar la informació d'una forma que els motivi, entre altres.








wikipèdia--> pissarra interactiva




http//www.educa.madrid.org/web/cp.haiti.madrid/index_archivos/page0028.htm




Conferència a l'Abacus (Sant Boi de LLobregat ):

El passat dia 15 d’abril vaig assistir a una conferència sobre la Pissarra Digital a Sant Boi de Llobregat (Barcelona) que es va realitzar a la cooperativa Abacus.

L’exposició anava a càrrec d’una mestra de matemàtiques i ed. Especial especialitzada en Noves Tecnologies aplicades a l’aula.
Va iniciar la xerrada explicant la diferència entre PD: Pissarra Digital; està formada per un canó + ordinador + qualsevol superfície blanca i la PDI: Pissarra Digital Interactiva; formada per un canó projector + ordinador + la pissarra amb la qual es pot interactuar.

El públic assistent el formava un conjunt de professors tant de primaria com de secundaria que estaven molt interessats en introduir aquest recurs tant innovador a la seva docència.

La conferenciant ens va recomanar la marca “Smart” donat que segons la seva experiència és la millor entre totes les pissarres digitals.
En aquest terreny s’ha donat un gran avenç, ja que els canós habitualment es troben a una certa distància de la pantalla i projecten l’ombra de la persona que l’està utilitzant, això pot crear molèsties.
Actualment s’han creat canós ultracurts que eliminen aquesta molèstia.

Quan exercim la docència a l’aula ens trobarem alumnes molt diferents, cada un tindrà el seu propi ritme de treball, les seves habilitats, les seves mancances...Les Noves Tecnologies són un gran avenç per l’educació a nivell general perquè motiva i agilitza l’aprenentatge.

La mestra ens va explicar que al principi li feia respecte utilitzar la PDI amb els seus alumnes d’educació especial, però que quan ho va provar va resultar tot i un èxit.
La pissarra digital és un instrument senzill, sobretot per les noves generacions, ja que estan acostumades a l’ús de l’ordinador tant a l’escola com a casa.
Consta d’una pantalla amb una base on es troben quatre retoladors (vermell, verd, blau i negre) amb els quals s’escriu i també té un esborrador i uns botons mitjançant els quals es realitza la calibració de la pantalla.

La clau de l’èxit és saber que la tecnologia no s’anteposa a la metodologia, doncs si aquesta no varia, de res serveix modernitzar els recursos.

La PDI ens ofereix dues opcions:

1- treballar amb internet al moment, cosa que enriqueix l’aprenentatge perquè es poden solucionar qüestions o es pot obtenir qualsevol informació a l’instant.
2- Obtenir arxius desats al PC per realitzar una explicació o una activitat sense haver d’esperar.

Algunes opcions amb les quals podem treballar certs continguts utilitzant Internet i la PDI són les següents:

Amb el programa Google Maps es poden treballar els itineraris de les ciutats, si s’amplien els carrers es poden observar també els edificis, l’arquitectura... (medi social, matemàtiques, historia i historia de l’art).
Les pàgines web de diaris serveixen per treballar les llengües, es poden agafar noticies i desglossar-les per treballar les seves parts. Serveix també per potenciar la comprensió lectora, l’ortografia...
Qualsevol pàgina de museus serveix per treballar les obres d’art, veure les sales tridimensionalment...Això motiva molt l’alumnat, sobretot si després visiten el museu treballat.
Es poden baixar vídeos d’Internet, s’insereixen a la PDI a través del software i es poden pausar, detallar certs continguts rellevants, afegir informació...
Si s’inserten fitxes (sobretot al Cicle Inicial) es poden completar i explicar amb la PDI.
Quan el docent decideix realitzar un dictat pot gravar-lo amb un micròfon i reproduir-lo a l’aula per no haver d’estar repetint tota l’estona les paraules i si algun alumne s’ha endarrerit o ha arribat tard a classe, la mestra/e té l’opció de posar-li els cascs i fer-li el dictat sense haver d’iniciar-lo de nou.
Al software de la PDI es poden enllaçar direccions de pàgines web per trobar-les ràpidament i poder interactuar amb la informació.

Els mestres poden proporcionar l’adreça: http://www.smartec.com/ als alumnes, on aquests podran descarregar-se des del seu propi ordinador particular el programa adient per obrir els arxius creats a l’aula i d’aquesta manera seguir treballant a casa.

Aquests i altres temes van ser tractats durant el transcurs de la conferència, nosaltres vam quedar molt satisfetes perquè vam aprendre molts aspectes pràctics i útils d’un recurs tant desconegut però tant important com és la pissarra digital interactiva.

Us animo a que aneu a alguna conferència o jornada en la que es tractin temes sobre Noves Tecnologies.

JClic

A l'any 1992 es va crear un programa anomenat Clic, i més endavant el Jclic. JClic és una plataforma on es poden crear, avaluar i utilitzar activitats educatives multimèdia, desenvolupades en la plataforma Java. Aquestes activitats estan organitzades per projectes, i apareixen per ordre de dificultat. Està destinat a nens i nenes d'educació infantil fins a secundària.




http://clic.xtec.cat/es/jclic/howto.htm




Els objectius que es volen aconseguir l'intercanvi de materials entre diferents escoles i cultures i aportar suggeriments de millora, entre altres.

http://clic.xtec.cat/ca/jclic/info.htm

dimecres, 10 de març del 2010

Programari per persones amb discapacitat auditiva

El món en que vivim és un món per a oients, tots ens fem càrrec, gràcies a les noves tecnologies aquest món és més respectuós, més comprensiu , en el que tothom pot tenir les mateixes oportunitats i pot gaudir de la mateixa manera. Actualment hi ha programes i aparells per a persones amb deficiència auditiva, com poden ser:

-Dispositiu telefònic de text : és un aparell alternatiu al telèfon que habitualment la gent té a casa seva , consta d'un teclat i una pantalla on es pot llegir el que diu l'interlocutor.














http//www.eunate.org/tel_texto.htm
http://fedowiki.wikispaces.com/file/view/VideotexB.jpg/55989284/VideotexB.jpg


-Fax o mòdem fax : es necessita un software que generi la transmissió per fax dels textos, un arxiu de disc o d'una imatge de la pantalla.





-Despertador vibrador: és un rellotge digital que incorpora un vibrador. És de fàcil maneig, avisa per mitjà de vibracions i pot avisar cada 5 minuts.



http//www.visionfarma.es/product/4277/0/0/1/RELOJ+DESPERTADOR+CON++VIBRADOR+INCORPORADO+PARA+PERSONAS+CON+DEFICIENCIAS+AUDITIVAS.htm




-Avisador de telèfon : es tracta d'un dispositiu connectat al telèfon. Al rebre trucades 's'encendrà una llum.


http://www.evoluzionaseguridad.com/admin/images/get/15887?xsf_version=0&&name=15887.jpg
http//www.seguridadplus.com/alarma_kit_via_radio_con_1625_1.htm

-Audiòfon : Es un aparell electroacústic que funciona amb piles i amplifica els sons. Es pot sentir més, però no millor, és a dir, no millora la qualitat del so. Hi ha diferents tipus d'audiòfons per a diferents sorderes.
http//www.xtec.net/serveis/creda/a8925251/audiofons.htm

-Videoconferència : permet obtenir la informació per altres canals que no sigui l'auditiu, la informació es rep també pel canal visual.

-Adaptació d'intèrfon : es com l'intèrfon dels nostres domicilis però el que hi ha és la imatge de la persona que truca a la porta.

-Implant coclear: és un aparell que es col·loca a l'interior de l'oïda de persones amb sordera severa o profunda. Aquest implant permet sentir millor, sorolls de l'entorn i fins i tot les veus amb prou nitidesa per que no sigui imprescindible per a mantenir una conversa llegir els llavis o bé utilitzar la llengua de signes.
http//www.implantcoclear.cat/pua

-Lectura labial i llengua de signes : la lectura labial és la capacitat de descodificar mitjançant el canal visual el que diu l'interlocutor fixant-se en la boca i també la cara, per això també s'anomena lectura oral-facial. Per altra part, la llengua de signes és una llengua que utilitzen les persones que no poden utilitzar el canal oral per comunicar-se, es comuniquen amb signes manuals. Aquesta es reconeguda, a Catalunya, se l'anomena Llengua de Signes de Catalunya LSC. Dit això, les persones amb deficiència auditiva poden fer cursos sobre lectura labial i llengua de signes, per actualitzar-se o sobretot és adequat en nens petits que necessiten eines per comunicar-se i no retardar la comunicació.


-Visualitzador fonètic Speechviewer III: es tracta d'una eina per la rehabilitació de la parla. Pretén reeducar el to, la duració, la pronunciació de fonemes , el ritme de la parla, etc,mitjançant estímuls visuals i auditius.

http://www.tecnoneet.org/docs/2000/II-92000.pdf

-Sistema Avel: és un programa que serveix per treballar la vocalització, l'audició, a través del joc.

-Globus i Globus 2: és un programa que serveix per treballar la vocalització i la intensitat de la veu. Està creat per Jordi Lagares i forma part del projecte Fressa.

-Talk it! : és un programa que treballa la pragmàtica i la intensitat de la veu.

-EAR ( ensenyança de l'articulació): es treballa l'articulació dels fonemes, de manera que en la pantalla es pot visualitzar de forma gràfica la posició de cada fonema.

http://www.euphoniaediciones.com/articulo_detalle.php?id_articulo=2